dilluns, 23 de febrer de 2015

Quedem al Zurich?







Plou.
Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja
els gossos ben mullats el paraigües ben verd
i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre
vora el romer de casa per capturar estels.
I avui plou. 
I plou a la terrassa i plou al pensament. 
Em calce les sabates amb fe, ben ajustades
deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny
i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada
isc a cercar la pluja al carrer 
                                                     i al café
-em sap reu, no és el Zurich, on s'escriuren històries
d'amors i desamors, de records i memòries-
i rere la finestra i davant de la tassa
plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers 
plou.