diumenge, 16 de febrer del 2014
Toscana
No sóc una cascada d'aigua salvatge,
ni una muntanya nevada exuberant.
Vull ser més aviat
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres,
el paisatge més bell del món.
Helena BONALS
No sóc el paisatge més bell,
no podré ser mai la Toscana.
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges,
que viu i salta i canta i enamora.
Transparent un dia i enfangat un altre.
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera.
Carme ROSANAS
La bellesa és repartida,
però sol ser a l'interior,
encara que això
no es dugui gens.
Tampoc ven la poesia.
A mi m'agrada de ser
arrossegada a la teva llera.
Helena BONALS
Imatge manllevada d'ací.
diumenge, 9 de febrer del 2014
Listz
Són mans exhaustes,
de Listz, que encara sagnen
d'amors i rauxa.
Jordi DORCA
Són ulls cansats,
els meus, de tants miratges.
Però encara brillen.
Helena BONALS
Són tecles alegres
de piano, que avui dansen
per tu i per mi.
Consol AREÑAS
És com la música
el lleu sospir etern
que mai s'escolta.
Joana NAVARRO
Dits damunt tecles
del cor negre i blanc
melangia
Elfreelang
Les mans exhaustes
renoven l'energia
creació i rauxa.
Carme ROSANAS
Amb els ulls clucs
t'aprenc de cor la pell
i vibro amb tu.
Sílvia
Premem les tecles
i canta el vell piano.
Sospirs de lluna.
Roser ALGUÉ
Les mans sensibles
sobre la pell d'ivori
que m'acaronen.
Glòria BOSCH
diumenge, 2 de febrer del 2014
Paraules sota l'ala
Obre les ales
ocell que sembres versos.
Els mots floreixen.
NOVES FLORS
Reté les ales,
planeja ran de terra.
Que els mots perdurin.
Helena BONALS
A vol obert,
t'intuisc ben proper
del blau llunyà.
Joana NAVARRO
Ales màgiques
escampen il·lusions,
bategant somnis.
PAPALLONA BLAVA
Vola i sembra
ocell en llibertat,
mots que ens uneixin.
Carme ROSANAS
Les ales al vent
aletegen amb força
sota el cel blau.
Francesc PUIGCARBÓ
Vol d'ocellades
sota un cel blau de somni.
Un bell poema!
Roser ALGUÉ
Era el teu nom
que es brodava en el vent.
Un bec ho deia.
CANTIRETA
Dibuix: Carme Rosanas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)